El dia 29 de maig va acabar tota la fantasia comunicativa que teniem amb els nens de les nostres antigues escoles. Em pasat uns mesos increibles amb tot tipus de persones i lo millor es que ells han apres el que li em aportat i nosltres els que ells ens han transmitit. Es veritat que hi ha un principi i un final, vaig començar amb una classe que no coneixía a gairebé ningu, amb una vergonya increible per no saber que fer i vaig acabar jugant amb ells a tot tipus de coses, es una experiencia inolvidable. El que mes m'agradat es passar estones amb ells i que em diguin els seus secrets, curiositats i aixo m'ha fet una persona tal i com soc. Jo segueixo als següents cursos de l'institut Reguissol que ho segueixin fent, quant comences pensas que sera una parida i sera per passar l'estona i ja esta, pero amb el temps et comença a satisfer i avegades pots pensar que podries fer de proffesor que ami m'ha passat, avegades la tutora havia d'anar a fer uens fotocopies i jo m'he quedat amb tots, a vegades ho he fet molt be com malament, pero ho intentes i això es el que importa seriament. M'ha encantat tornar a l'escola La Tordera per trobar-me de nou amb alumnes professores i sobretot les dones del menjador que m'han tingut que aguantar uns sis anys i estic content perque em diguin que estic millor que com va el curs i a quines classes ajudo. Tots aquests professors m'han tingut que aguantar durant anys, igual que jo a ells, però per dintre segur que hi ha una amistat. Pel que fa als pitjors moments que ho he passat amb la meva classe es sobretot al principi, son 27 alumnes contra un noi de la ESO i tenia molta vergonya però amb el temps ens em fet molt amics i espero veure'ls algun dia, no molt lluny pero sí aprop.
Un bon blog, felicitats
ResponderEliminar